Biografia
Angelina Vilella Ros (Olesa de Montserrat, 11 de juliol de 1938) Filla d’Isidre,(Olesa de Montserrat) una persona molt emprenedora, va ser dels primers a fer peces injectades en plàstic a Catalunya i de Ramona, (Gratallops) mestressa de casa.
Sóc la segona de quatre germanes, nascudes en un període de disset anys. Al 1941 la meva família va anar a viure a l’Hospitalet del Llobregat, als cinc anys en enviudà la meva àvia, compartia la vida amb ella entre Gratallops (Tarragona) i l’Hospitalet, així com també l’escola, jo allà anava a costura i a l’Hospitalet a col·legi. A l’ Institut Maragall, de Barcelona, vaig treure’m el Batxillerat.
Dama de Creu Roja. Hospital de la Creu Roja, l’Hospitalet de Llobregat. 1966/67
Ajudant Tècnic Sanitari, a l’escola de l’Hospital Clínic de Barcelona, 1975/78
Diplomada en infermeria per la Universitat de Barcelona, 1989
Diplomada en infermeria per la Universitat de Barcelona, 1989. Durant 33 anys he estat immersa dins del món sanitari, en diferents hospitals i clíniques. Crec que és una de les feines més gratificants per a la persona, encara que et toca riure i plorar empàticament. Als seixanta anys em vaig jubil·lar per poder-me dedicar més a la nova professió que ja feia uns anys havia començat a assaborir, l’escriptura. Vaig ser Infermera voluntària, als Jocs Paralímpics de Barcelona del 1992. A la Teixonera, barri de la Vall d’Ebró amb els tenistes discapacitats. Aquests dies van ser per mi com un premi, i el temps que hi vaig dedicar una recompensa, no crec que cap voluntari ho puguem oblidar. M’agrada la música clàssica, sobretot; Beethoven, Chopin, Grieg... En l’adolescència vaig ser una entusiasta balladora de sardanes i encara avui m’apassiona l’escoltar-les. La meva preferida és Sota el mas Ventós, de Jaume Bonaterra. No recordo la guerra, però si el període de postguerra, per això vaig escriure el llibre, Jo...també recordo, per poder plasmar per generacions venidores aquella època. Crec que seria un llibre ideal, a les escoles, com a assignatura de socials, hi han vivències de la nostra història que poden semblar inversemblant a la joventut d’avui. Els meus primers passos dins la literatura van ser en unes; classes particulars, un curs al Seminari de Barcelona amb el senyor Cotrina, dos anys a la desapareguda l’Aula de Lletres, amb els professors; Dolors Millat, Carme Arnau, Lali Ribera i Isidre Grau. Després a l’Escola de l’Ateneu Barcelonès; Guió de Televisió amb Toni Cabré, Guió de Cinema amb Héctor Hernández, Història de les Religions amb Andrés Nadal, i dues tutories amb els professors; Andreu Ayats i Mar Tomás. Sóc Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Sóc Sòcia de: L’Ateneu Barcelonès. L’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat Associació de Gent de Pau. Associació de Dones del Centre de l’Hospitalet de Llobregat.
Any 1993, vaig obtindre dos Premis als Jocs Florals de l’Hospitalet de Llobregat; 1er. Premi de Narrativa Històrica, base del llibre escrit després Jo... també recordo i un accèssit en modalitat Carta. Vaig fer una ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre Ramon Vinyes i el seu període americà , el dramaturg català universal (el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad). He donat classes de narrativa; a Calella de Palafrugell, a l'Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet, a l'Associació de Dones del centre i a la papereria La Paperera de Pals. Tinc tres llibres editats:
Onades internes (Novel·la) Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet -1999 Llibre presentat per l’escriptor i polític Ignasi Riera. Jo... també recordo (Assaig) Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet-2000 Llibre presentat per Josep Maria Solies. Director del Museu Històric de l’Hospitalet.
Temps d’Orquídies (Novel·la) Edicions C.C.G. de Girona-2007 (2a. Edició d’Onades internes) aquesta edició va sortir amb el nom d’Àngels Vilella i Ros Llibre presentat per l’escriptora i poetesa Dolors Millat.
Estic inclosa en el programa de la memòria de la nostra generació.
Les meves novel·les
Onades internes
Onades internes ens introdueix en les incidències d'una persona de color, que l' atzar porta a Catalunya, l' esforç per establir-s'hi, i la lluita amb el fill de la casa on treballa per aconseguir l'amor d' una infermera. La novel·la entrellaçada entre Cabrera de Mar, Cornella i l' Hspitalet, ens mostra fins a quin punt poden arribar les rivalitats, i els fets tràgics que desencadenen.
Onades internes (Novel·la) Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet -1999 Llibre presentat per l’escriptor i polític Ignasi Riera.
Jo... també recordo
Jo... també recordo ens mostra la visió infantil de l'autora, en l'afany de deixar testimoni, a l'hospitalet, d'uns fets i una època de postguerra, amb les seves carències, il·lusions i privacions, temps a la vegada de transiciño. Alguns fets seran nostàlgics per a la gent d' ahir i increïbles al ulls de la d' avui, però no per això menys certs.
Jo... també recordo (Assaig) Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet-2000 Llibre presentat per Josep Maria Solies. Director del Museu Històric de l’Hospitalet.
Temps d'ordquídees
Temps d'orquídies ens introdueix en les peripècies i vivències d'una persona de color que l'atzar porta a Catalunya, el seu esforç per establir-s'hi i la lluita amb el fill de la casa on treballa per aconseguir l'amor d'una infermera. La novel·la, entrellaçada amb els fets que succeeixen a Cabrera de Mar, Cornellà, l'Hospitalet i Calella de Palafrugell, ens mostra fins a quin punt poden arribar les rivalitats i com poden desencadenar en fets tràgics.
Temps d’Orquídies (Novel·la) Edicions C.C.G. de Girona-2007 (2a. Edició d’Onades internes) aquesta edició va sortir amb el nom d’Àngels Vilella i Ros Llibre presentat per l’escriptora i poetesa Dolors Millat.
Temps d’Orquídies (Novel·la) La Biblioteca del Col·legi d’Infermeres de Barcelona va voler fer una altra presentació de Temps D’orquídies el dia 18 d’octubre de 2017 ya que s’estava fomenta’n en aquells dies la Infermeria i en ser-ho ser la protagonista van creure adient tornar-la a presentar i la va presentar el periodista, l’escriptor i guionista Manel Lucas.
Memoro, el Banc de la Memòria
Angelina Vilella Ros
Entrevistes
Entrevista d'Antoni Bassas a Angelina Vilella
Entrevista Madrid
Así viví como enfermera los Juegos Paralímpicos de Barcelona hace 25 años
Publicado por: DIARIO ENFERMERO: diciembre 02,2017 En: A fondo
ÁNGEL M. GREGORIS.-Angelina vilella Ros nació en Olesa de Montserrat (Barcelona) hace 79años. Es enfermera y durante más de tres décadas años ha trabajado en numerosas unidades hospitalarias. Cuenta cómo su época las enfermeras iban cambiando de sitio para trabajar y coger experiencia en todas las unidades. Ella recuerda con especial cariño su paso por los Cuidados Intensivos porque “sientes que el ser humano está pendiente de ti, que una palabra tuya a veces puede mucho más que un medicamento.”
En 1992, con la celebración de los Juegos Olímpicos en la capital catalana, muchos fueron los que quisieron trabajar allídurante ese mes tan importante para la ciudad. Ella, sin embargo decidió presentarse como enfermera voluntaria para los Juegos Paralímpicos, que se celebrarian un mes después. Allí tuvo la oportunidad de vivir una de las experiencias más gratificantes de su trayectoria. “Aquello era era algo espectacular, era increïble ver la mirada de los deposrtistas y la ilusión que tenian. Yo estuve en la parte del Tenis y rcuerdo un dia que fué a un partido la Reina de Suecia y para ellos fué muy emocionante”, cuenta Angelia.En sus dias como enfermera de los Juegos Paralímpicos de barcelona, ella no tuvo que atender cuationes muy graves, tan sólo algunas rozaduras porqué” es un deporte en que no suelen haber grandes accidentes”. Con ella habia un médico y una auxiliar ciega a la que siempre ha querido localizae, pero en estos 25 años no ha vuelto a saber de ella. Vilella explica que durante los dias de celebración de los Juegos, ella tuvo la sensación de que todos los deportistas estaban unidos.” Había algunos famosos y otros anónimos, peero eran todos iguales, se saludaban sin conocerse y se veia que aunque muchos acababan de empezar, eran felices por estar allí”, comenta la enfermera, que detalla como se pasaban las jornadas enteras allí y desde la organización les daban un tiquet para que pudiesen comer. “Nos trataron muy bien, fueron unos dias muy positivos y agradables”, asevera.
Infermera voluntària dels Paralimpics
Una vida dedicada a la enfermeria y a su trabajo, que se vió truncada con el fallecimiento de una de sus hijas en un accidente de moto. Una enfermera nunca llega a acostumbrarse a la muerte, esta le invade tristeza, pero ver la de una hija de 24 años el dolor es terrible. Desde este momento, Angelina busca el consuelo en la escritura y en la pintura. “ Fué un golpe muy duro, pero siempre he creido que es mi hija la que llevo al lado y me apoya para seguir adelante. Empecé a hacer muchas cosas para nopensar. Cuando me faltó mi hija intenté hecer lo que ella no habia podido. Terminé un curso de cerámica que habia empezado ella y aprendí a escribir catalan porqué siempre me lo estaba diciendo”, recuerda. Fué allí cuando la profesora les pidió que escribieran una carta y ella lo hizo a su hija, al verla le recomendó que se presentara a un Certamen Literario. “Gané-evoca- y desde ese dia ya ha escrito tres libros y muchos relatos”.
Angelina es, sin duda, un ejemplo de superación a pesar de que la vida le arrebató algo muy importante de su vida, supo sobreponerse y ha luchado dia a dia, siguió con su profesión y encintró nuevas pasiones. Ahora cuando echa la vista atrás, se emociona y recuerda con nostalgia como enfermera porque es “el trbajo más bonito del mundo”.
L’any 1993, vaig obtindre dos Premis als Jocs Florals de l’Hospitalet de Llobregat; 1er. Premi de Narrativa Històrica, base del llibre escrit després Jo... també recordo i un accèssit en modalitat carta.
Als seixanta anys em vaig jubil·lar per poder-me dedicar més a la nova professió que ja feia uns anys havia començat a assaborir, l’escriptura.
Vaig fer una Ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre el dramaturg Universal RAMON VINYES I CLUET i el seu període americà, (el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad).
He donat classes de narrativa; a Calella de Palafrugell, a l'Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet, a l'Associació de Dones del centre i a la papereria La Paperera de Pals.
Estic inclosa en el programa de la memòria de Baix Empordà.
Entrevista en Catalunya Radio
Foto del col·loqui d'infermeria sobre el punt de vista de diferents angles socials; infermera d'una ONG, infermera d'hospital, infermera estudiant i infermera jubilada, el meu cas.
Diari del Baix Empordà
Durant quatre anys, a finals dels 90, vaig tenir una columna, Perquirir al Baix Empordà, al setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d’un centenar de baix empordanesos i alguns dels seus simpatitzants. No vaig repetir mai cap tema. Tinc pendent d’edició un assaig novel·lant els nusos d’enllaç entre el més important de les entrevistes. Una mostra d’elles amb Marina
Relats
- Articles
Pinzellades al Baix Empordà
Tot parlant amb Ma. Llüisa Folch i Camarasa, natural de Barcelona, estiuejant des de fa vint-i-set anys a Calella de Palafrugell. Filla de l´emblemàtic escritor català en Josep Ma. Folch i Torres.
Com qualificarieu la persona del vostre pare?
- Assaig
Un dia qualsevol de vacances
Vacances, per definir-les específicament crec que s’han de viure, intentaré fer-ho des del meu punt de vista, i un dia qualsevol d’elles.
En aquest moment, em trobo a la meva terrassa, a Pals, Baix Empordà, és un espai de pau, de solitud, de serenor. Damunt la tauleta; un diccionari de sinònims i antònims, uns folis, un parell de bolígrafs i un cafè amb llet, amb llet freda, que avui a 32 ºC. és una delícia.
- Baix Empordà
El Baix Empordà ja fa 15 anys. (XVIII)
Vaig camí de Sant Feliu de Boada, des de Pals, unc cinc minuts en cotxe, un obrir i tancar d´ulls. És un dels trajectes quotidians que des de casa faig sovint, això em permet no tenir sorpreses; saber tot el que m´anirà venint i esperar-ho, no deixa de ser un fet amè, agradós i comfortable, clar sempre que no se´t creui algun despìstat i et doni un bon ensurt. Per sort no acostuma a passar.
- Humor
Hotel Onada (1)
Només descórrer la cortina i obrir el balcó perceb una alenada d´aquella salabró que la trasllada als anys jolius de joventut. La Montserrat tanca els ulls per tal d´assavorir-ho, de sentir-se amarada, d´acaparar el moment i fa un sospir profund que trenca la seva monotonia interna.
- Infermeria
Vivències d’infermeria (II). Una cullerada de magnèsia.
Treballar a la unitat de cuidats intensius (U.C.I.) vol dir treballar però que en qualsevol moment o circumstància et falten mans i les has de buscar, no és fàcil, la infermera d’intensius pot suplir a la planta, però les de la planta a vegades, pesi al seu esforç, no et pot donar el cop demà que necessites.
- Novel·la
No es pensava que el dia acabés en tragèdia
Mentre es vesteix, l’Amèlia recorda que la Dora, la infermera de quiròfan està de baixa, i essent dilluns hi ha les intervencions de pròtesi de genoll, són llargues.
- Poesia
Cançonetes, antigues, que em va ensenyar el meu avi.
Cirereta fem ballar, quan la veiem, quan la veiem, cirereta fem ballar quan la vèiem madurar.
- Policiaca
L’Hospitalet Centre — Esglai al Plusfresc
Una ambulància s’emporta el cos d’un home congelat, la que s’esperava al darrera ara ja és davant la porta. Els Mossos d’Esquadra i el metge forense encara volten per l’interior del supermercat, busquen; proves, indicis i testimonis.
- Social
Dédal e Icar
La Teresa estava cofoia, en Josep li acabava de telefonar que li havien donat el vist i plau, tot endavant, ara si que sortirien d’aquell pou d’una vegada. De simple paleta, havia passat a mestre d’obres, després ja anava fent alguna coseta pel seu compte, era polit treballant, tenia idea, do de gent, amb quatre paraules es posava la gent a la butxaca i això ell ho sabia.
- Viatges
Viatge a la terra dels amish i el Patchwork
El patchwork, paraula anglesa que tradüit al català vol dir treball amb retalls, no fa gaire temps que s´ha difós com a manualitat aquí a casa nostra, però les nostres àvies, anys enrera ja apedaçaven la roba. Un dels motius del Patchwork són els pedaços, i equivaleix a fer el mateix punt que feien elles però adornant-lo i complicant-lo, fent-lo més difícil, per veure i descobrir després que s´ha creat una peça bonica.
 |
|||||
|
|||||
Biografia English
Angelina Vilella Ros (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1938) moves with her family to Hospitalet de Llobregat at the age of three, her current place of residence. She's a Diplomade in Nursing, profession that she exercised until jubilation.
Formed in various courses at the Aula de Lletres and later on at the Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on 1993 she obtained two prizes at the Jocs Florals of Hospitalet de Llobregat. At the age of sixty she publishes her first book, Onades Internes (1999), a novel which deals with topics like immigration, love and rivalries between people. The following year she publishes Jo... també recordo (2000), where she narrates her childhood memories during the post-war at Hospitalet. On 2007 Edicions C.C.G. got interested into her first book, and proposes a second edition, changing its name to Temps d'Orquídies and her name to Angels Vilella Ros.
She collaborated at the weekly issue of La Proa del Baix Empordà (1997-2000), interviewing more than a hundred inhabitants, and has published articles on the newsletter of the Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet, the Magazín d'Andorra and the magazines Infermeria de Barcelona and Atenea de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, among others. She exposed a paper at the Universitat Autònoma de Barcelona about the american period of Ramon Vinyes, and on 2010 participated in the project of interviews Lletres i Memòria de l'AELC i Memoro. El banc de la memòria.
She's an honorary member of the Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
